1 1 v. tr. [LC] Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d'un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l'alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls. 1 2 intr. pron. [LC] Entelar-se els vidres de les ulleres. 1 3 intr. pron. [LC] per ext. De l'emoció, se li entelava la veu. 2 1 tr. [LC] Destruir o fer minvar el valor (d'alguna cosa). Aquesta crueltat entela la seva glòria. No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor, el meu bon nom. 2 2 intr. pron. [LC] La virtut és com un mirall: basta un alè perquè s'enteli.
